Perseguits… i salvats

Aquest estiu, potser per pura casualitat, és l’estiu que més participants han tingut caigudes, torçades de peu, braços trencats. Potser és que després d’aquest any,  anem accelerats o insegurs o ves a saber… i pam! caiem més que mai. Com si ens perseguissin, potser tenim la sensació de que enlloc estem segurs i que qualsevol persona és un delator/positiu. Quin malestar general. 

Hem començat el 3er torn amb les ganes i pors dels inicis de colònies. Seguim fent tests antigens a tots els participants i monitors/cuiners. Gràcies a la col·laboració de tots per seguir les instruccions de la infermera.  2 positius dels 170 tests que són un gerro d’aigua freda per al que li toca… quina pena… us trobem a faltar!

Pel campament passa la ruta dels Estanys Amagats i la Ruta 7 de Perseguits i Salvats. Bon moment per recordar les persones perseguides durant la 2a Guerra Mundial, que van aprofitar les muntanyes per posar-ho difícil als perseguidors i intentar salvar-se. 

I la tarda passa tranquil·la, sopem i ja som la majoria a les tendes quan per l’oest, venint des d’Andorra i La Seu, d’una manera imparable entra un vent descontrolat, aigua, llamps i trons. 30 minuts, potser 45. Suficients per veure la força de la natura. Salvats. Quina sort, contents veiem que sí, que semblava que la tormenta ens perseguia, però les tendes i l’ajuda dels companys ens han salvat.

Aquest matí hem vist els estralls que va fer la tormenta: branques trencades i arbres caiguts. Hem estat sense electricitat tota la nit.

I hem començat les activitats més tranquil·lament, veient-nos sans i estalvis després de la tormenta era suficient. Amb calma, hem seguit els nostres plans: Travessa 7×7 han sortit direcció cap al Perafita i Pic Negre per fer nit al Refugi Claror a 2.300m.

Equitació Perfeccionament hem anat a buscar els cavalls al camp d’abaix i hem fet la primera galopada. Aventura Júnior amb les bicis fins a Pradell, i Wild Adventure al Salt del Molí i Prullans. Minairons avui reconeixem els voltants. 

Perseguits per la pandèmia i la meteo, que no ens ho posen fàcil. Fem memòria i imaginem quan més difícil ho van tenir els que van fugir de l’odi d’alguns.  Per sort… salvats!