Encara percebem les destrosses del vent inclement que ens va venir a rebre diumenge. Branques, troncs, molsa, arrels, pinyes… Tot escampat pel bosc. Aquest màgic ordre desordenat que tan bé li queda a la natura. A nosaltres ens servirà per a construïr-nos casa nostra aquí dalt, a 1.900 metres d’alçada.
Agafem, serrem, aguantem, pintem, lliguem… Cooperem. I entre tots alcem aquestes “parets” on ens explicarem els nostres majors secrets. Moments de confidències, alegries i algun enyor.
“Respiro molt molt molt millor amb tu,
tot passa millor amb tu,
I és tant tant tant millor amb tu,
No hi ha ningú com tu.”
Bona nit families, per aquí seguirem mirant endavant. Demà el Perafita ens espera!


Encara no hi ha cap comentari, afegeix el teu comentari a continuació!